?

Log in

No account? Create an account
desdosona
desdosona
...:..::..:: .........:: :.:::: .: :.::.:: . ......:::..:::... .:..::.
Back February 7th, 2007 Forward

Askatasuna reclama "compromisos prácticos" ante la situación de De Juana
Askatasuna ha pedido al Gobierno español que ponga fin a la situación que atraviesa Iñaki de Juana y le ponga en libertad, al tiempo que ha reclamado el reconocimiento del estatus político del colectivo de prisioneros políticos vascos.
Clica la imatge per una versió més gran

democracialaespañola.jpg
En una comparecencia en Donostia junto al ex preso irlandés Big Mac Farland, los representantes del movimiento pro amnistía Juan Mari Olano, Julen Larrinaga y Xabin Juaristi han alertado de que el fallecimiento de Iñaki de Juana traería "consecuencias dramáticas" y que su "asesinato, con esta condena a muerte, no va a ser nada positivo ni para Euskal Herria, ni para el proceso que nos lleve a la resolución del conflicto, ni para Zapatero, ni para el Estado español, ni para nadie".

Han acusado a Zapatero de propiciar "un proceso judicial que se abre a impulso político del Gobierno", y han remarcado que la fotografía "demoledora" del preso donostiarra "retrata la verdadera naturaleza de Estado español", que "no es democrática y no duda en aplcar la violencia de Estado en todas sus dimensiones".

Por ello, han pedido al Gobierno español que "dé una salida final a la situación de Iñaki de Juana poniéndole en libertad", y que "reconozca el estatus político del conjunto del colectivo de presos", con el fin de poder generar las condiciones "democráticas que asienten la propia resolución del conflicto en una mesa".

A su vez, han reclamado "compromisos prácticos" a las instituciones y agentes políticos, más allá de sus posicionamientos contra la decisión de la Audiencia Nacional de mantener preso a De Juana.

"Si como conjunto de sociedad no somos capaces de rescatar de la cárcel a Iñaki de Juana y traerlo a casa sano y salvo, cualquier ciudadano de sentido común concluye que las consecuencias serán dramáticas", han resaltado.

Estatus político

Por su parte, el ex preso republicano ha reivindicado el papel de los presos en el proceso de resolución del conflicto y ha criticado la forma que el Gobierno español está abordando la situación de De Juana. "En el caso del Gobierno británco esto no hubiera sucedido", ha asegurado.


Email: kork32 (nospam) terrassa.mesvilaweb.com
Avui a les vuit del matí una vintena de persones ha realitzat una acció de suport a les persones encausades que serà jutjades la setmana que ve.

L'acció ha consistit en penjar 32 figures fetes de cartró del pont de la RENFE sobre la rambla de Terrassa. Les figures anaven lligades pel coll amb una corda simulant que les hipoteques, el preu de la vivenda i de lloguer ens escanyen i que amb el judici de la setmana que ve la justícia vol penjar l'okupació.

Després de penjar els ninots de cartó i una pancarta, s'ha tallat el tràfic de la rambla durant 10 m. i s'han encès uns pots de fum. Al cap de poc ha aparegut una patrulla dels mossos d'esquadra i s'ha finalitzat l'acció. Unes 10 persones han estat identificades.
Clica la imatge per una versió més gran

1.JPG
Clica la imatge per una versió més gran

2.JPG
Clica la imatge per una versió més gran

4.JPG
Clica la imatge per una versió més gran

5.JPG
Clica la imatge per una versió més gran

7.JPG
Clica la imatge per una versió més gran

8.JPG
11.JPG
Clica la imatge per una versió més gran

9.JPG
Clica la imatge per una versió més gran

10.JPG
ACCIÓ PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’OKUPACIÓ!!
ATUREM EL JUDICI ALS 32 OKUPES JA!!

Avui a les vuit del matí una vintena de persones ha realitzat una acció de suport a les persones encausades que serà jutjades la setmana que ve.

L'acció ha consistit en penjar 32 figures fetes de cartró del pont de la RENFE sobre la rambla de Terrassa. Les figures anaven lligades pel coll amb una corda simulant que les hipoteques, el preu de la vivenda i de lloguer ens escanyen i que amb el judici de la setmana que ve la justícia vol penjar l'okupació.

Després de penjar els ninots de cartó i una pancarta, s'ha tallat el tràfic de la rambla durant 10 m. i s'han encès uns pots de fum. Al cap de poc ha aparegut una patrulla dels mossos d'esquadra i s'ha finalitzat l'acció. Unes 10 persones han estat identificades.

Manifest de la campanya.

La setmana del 12 al 16 del mes de febrer del 2007 el jutjat penal nº 2 de Terrassa vol celebrar un judici contra 32 joves que van ser detinguts durant el desallotjament del centre social okupat KORK III el 17 de juny del 1999.

El desallotjament el va executar més d’un centenar d’agents anti-disturbis de la policia nacional. Es va produir a quarts de set del matí i el van realitzar amb una violència totalment desproporcionada, utilitzant malls per rebentar portes i parets, escopetes disparant pilotes de goma i amb les porres a les mans. Aquests fets van provocar que els detinguts presentessin 32 denúncies per maltractaments i agressions durant la detenció.

Als 32 joves se’ls acusa dels delictes d’usurpació, desordres, atemptat a l’autoritat, danys i una falta a l’ordre públic pels quals se’ls demana un total de fins a 5 anys de presó per persona. A més demanen una fiança de 3000 euros abans de començar el judici.

El KORK III es va okupar el setembre del 98. Era un edifici situat al carrer Puignovell, al centre de Terrassa i portava més de 20 anys abandonat. Durant els nou mesos d’okupació es va rehabilitar i se li va donar vida. Es van realitzar nombroses activitats i va servir de punt de trobada per moltes persones i col•lectius. Actualment porta 7 anys sent un solar ple de pols, brutícia i herbes.

És injust i desproporcionat que el fet d’exercir el dret a una vivenda digna i a la llibertat d’expressió és castigui amb cinc anys de presó. Okupem cases perquè els preu són elevadíssims quan alhora hi ha una enorme quantitat d’espais abandonats. I sobretot les okupem per denunciar aquest sistema que genera pobresa i desigualtats i que permet que unes persones s’enriqueixin especulant mentre moltes altres no poden ni pagar-se un pis, o no poden ni pagar res.

I és per això que ens reprimeixen, per oferir una alternativa al problema de la vivenda okupant espais abandonats, moltes vegades municipals, qüestionant l’estat i l’actual sistema. I és per això que ens agredeixen, ens detenen, ens jutgen i a vegades ens empresonen.

Aquest és un judici polític, és a dir, no és jutjarà a unes persones concretes per uns fets concrets, sinó que el que és jutjarà serà les idees i alternatives que ofereixen els moviments socials per avançar cap a una societat més justa i solidària.

Però no ho podem permetre, hem de continuar lluitant i donar suport als lluitadors i lluitadores represaliades, per tant us volem demanar la vostra solidaritat en la campanya per demanar la despenalització de l’okupació i que s’aturi i s’arxivi el procés judicial contra les 32 persones detingudes durant el desallotjament.

Terrassa. 7 de Febrer del 2006

Els actes que ja hi ha convocats són :
-- MANIFESTACIÓ – Diumenge 11 de febrer a les 12 h. a l’estació de Renfe de Terrassa.
- CONCENTRACIONS AL JUDICI – A partir de les 10 del matí del 12 al 16 de febrer del 2007 davant dels jutjats de Terrassa.

Assemblea de detinguts/des del KORKIII
kork32 (at) terrassa.mesvilaweb.cat
Solidaritat Anti-repressiva de Terrassa (SAT)
sat (at) terrassa.mesvilaweb.cat

De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.




** Aquest article es publica avui al setmanari
‘Directa’ dels moviments socials, d'on Oleguer Presas és col·laborador habitual.
Simultàniament, es publica també al diari basc
Berria i a VilaWeb.

Back February 7th, 2007 Forward