?

Log in

No account? Create an account
desdosona
desdosona
...:..::..:: .........:: :.:::: .: :.::.:: . ......:::..:::... .:..::.
Back March 2nd, 2007 Forward

  

per CCSI
Email:
llibertats (nospam) operamail.com

 

Concentracio Iñaki de Juana 7-3-07.jpg
Concentració al 7 de març per l'absolució d'Iñaki de Juana

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
IÑAKI DE JUANA ABSOLUCIÓ
Concentració
Dimecres 7 de març a les 20:00h
Plaça Sant Jaume (Barcelona)

Mira també:
http://www.ccsi-si.org

Nova web

Llibertat Jean Marc Rouillan i companys de Action Directe
http://www.llibertatsebas.info


Empresonats d'Action Directe: una història oblidada?
Vint anys d'empresonament molt especial.

Actualment, Georges Cipriani, Nathalie Ménigon, Jean-Marc Rouillan i
Régis Schleicher estan encara detinguts per fets que van tenir lloc fa
vint anys. La seva camarada Joëlle Aubron només va ser alliberada per
raons mèdiques perquè la seva mort, esdevinguda l'1 de març del 2006,
era segura.

Inscrita en la línea dels moviments revolucionaris dels anys 1970, la
seva organització va reivindicar nombroses accions anticapitalistes i
antiimperialistes. I és dins d'aquest marc que aquests militants van
actuar.

Régis Schleicher va ser detingut el març del 1984 i condemnat per
complicitat en els fets del carrer Trudaine, mentre que altres
inculpats en el mateix cas són avui en llibertat, després d'haver
purgat llur pena. Joëlle Aubron, Georges Cipriani, Nathalie Ménigon i
Jean-Marc Rouillan van ser detinguts el febrer del 1987 i condemnats a
cadena perpètua per un tribunal compost únicament per magistrats
(sense jurat popular). La llei de 1986, anomenada antiterrorista, va
crear aquesta jurisdicció especial.

Tots han conegut condicions d'empresonament particularment difícils:
- molts anys d'aïllament total,
- correus censurats, bloquejats regularment, comunicació amb
l'exterior obstaculitzada,
- permisos de visita lliurats a comptagota i, durant anys, limitats
només a la família

Es tractava d'aïllar-los, d'abstraure'ls de tot context social, de
bloquejar al màxim els seus lligams amb l'exterior. Cada espai
conquerit ho va ser per la lluita (especialment moltes vagues de fam,
molt llargues...).

L'abril del 2004, Joëlle Aubron està malalta. Amb un tumor al cervell,
és hospitalitzada i operada sense que la seva família la pugui veure.
És emmanillada permanentment al seu llit de l'hospital. Davant la
gravetat de la seva malaltia va poder finalment, el juny del 2004,
beneficiar-se d'una suspensió de pena per raons mèdiques (llei
Kouchner del 4 de març del 2002). Però malgrat això encara pateix un
règim particular: entre els beneficiaris d'aquesta llei, és la primera
a qui se li prohibeix qualsevol desplaçament fora del seu departament
de residència, fins a la seva hospitalització en un centre mèdic
allunyat que ha d'ésser negociat... Per tant, mobilitat restringida i
forta vigilància. El gener del 2006, el ministre de justícia declara:
"Quan escolto que antics terroristes no penedits fan les seves compres
als mercats, quan estaven, diguem-ne, condemnats a mort... [à
l'article de la mort] se'm fa insuportable. Els malalts, inclús
afectats per una malaltia greu però que no estan a "un pas de la
mort", no s'han de beneficiar d'aquesta llei." Joëlle Aubron mor l'1
de març del 2006...

Víctima durant el seu empresonament de dos accidents vasculars
cerebrals, Nathalie Ménigon no ha tingut mai de les cures requerides
pel seu estat de salut i pateix seqüeles serioses (problemes
d'equilibri, de motricitat, pèrdues de memòria). Té risc de recaiguda
i el seu pronòstic vital està compromès. Se li hauria d'aplicar, per
tant, la llei Kouchner. No obstant, les seves tres peticions han estat
rebutjades. El juny del 2005, durant la seva compareixença davant
d'una comissió, els magistrats han posat en dubte la seva capacitat
per treballar en vista de la seva salut precària... No prou malalta
per obtenir un alliberament per raons mèdiques, però massa malalta per
respondre a les exigències d'una llibertat condicional.

Georges Cipriani, per la seva part, ha estat moltes vegades en el
servei psiquiàtric penitenciari al llarg del seu empresonament. Els
períodes d'aïllament massa llargs l'han debilitat psíquicament. No
obstant, continua a la presó.

Georges Cipriani, Nathalie Ménigon i Jean-Marc Rouillan han acabat des
del febrer del 2005 la pena de seguretat de 18 anys que acompanyava la
seva condemna a presó a perpetuïtat. Régis Schleicher, per la seva
part, la va acabar el 1999. Poden per tant demanar la llibertat
condicional. A data d'avui, totes les seves peticions han estat
rebutjades. 


 

Back March 2nd, 2007 Forward