?

Log in

No account? Create an account
desdosona
desdosona
...:..::..:: .........:: :.:::: .: :.::.:: . ......:::..:::... .:..::.
Back March 6th, 2007 Forward


Un dia normal, com qualsevol altre, un home està a casa amb la seva dona i els seus dos fills de tres i cinc anys. Truquen a la porta. És la policia:

-         “Carinyu”, diuen no se què sobre un atracament en un supermercat, i que si pots acompanyar-los.

-          Sí, és clar, ara mateix.

-          No trigarà gaire, senyora, seran unes preguntes rutinàries.

-         No, no fa falta canviar-me, tornaré de seguida. Adéu, adéu.
L'endemà encara no havia tornat. La seva dona corre als jutjats perquè li han dit que el trobaria allà. Després de preguntar a tothom on podria estar el seu marit, per fi el veu. El seu advocat d'ofici li diu que està acusat d'haver atracat un supermercat i que una de les caixeres l’ha reconegut. Així passa un dia i un altre, i Javier no torna. Al final, el jutge dicta presó provisional sense fiança. Hi ha risc de fuga, diu, és un estranger. No serveix de res que faci cinc anys que  treballa en aquest país i que s'hagi comprat una casa pocs dies abans. La seva dona no s’ho pot creure, tampoc els seus amics: “En Javier? Impossible ! Per què faria una cosa així?” Recullen signatures de totes les persones que el coneixen i creuen en la seva innocència. Això no obstant, en alguns mitjans de comunicació la notícia ja confirmava la seva culpabilitat abans de ser jutjat: “Detingut després d´atracar un supermercat de Manlleu a punta de pistola”.

El 23 de desembre es presenta el recurs contra la presó i s’aporten documents que demostren l'arrelament de Javier a aquest país i l'escàs perill de fuga que existeix: Casa, treball, fills, dona, amics… encara que, és clar, Javier no pot deixar de ser estranger. Ja ens avisen que no contestaran fins després de Nadal, que ells –els funcionaris- també van de vacances, que no hi ha personal suficient i que tenen molta feina. És igual que sigui la llibertat d'una persona allò que està en joc i que aquest tipus de recursos tinguin tramitació preferent. Així que Javier haurà de passar el Nadal a la presó, i els seus fills hauràn d'anar a veure’l allà i preguntar-li perquè no torna a casa amb ells.

Finalment, el 12 de gener, gairebé un mes després d'haver estat detingut, el jutge ordena llibertat sota fiança de 6.000 €. La seva dona corre al banc per a demanar un crèdit, no l'hi donen, acaba de demanar una hipoteca, impossible. Al final serà un amic el que el demani. L'endemà, els 6.000 € ja són al jutjat, i, ja a la nit, a última hora, Javier surt en llibertat.

Ara ja només queda el judici. El fiscal demana tres anys. Javier i la seva família segueixen sense entendre res. “No podré parlar amb el fiscal per a explicar-li les coses? No pot ser que demani tres anys de presó, si jo no he fet res… I amb les caixeres del supermercat?” No, elles han demanat ser testimonis protegits i la policia vigilarà perquè no s'acosti al supermercat. A més, Javier té la prohibició expressa d'acostar-se a Manlleu. Així que caldrà esperar el judici i que sigui una tercera persona, anomenada jutge o jutgessa, qui decidexi, en menys d’una hora, com passarà Javier els seus pròxims tres anys.

Es celebra el judici. La caixera torna a reconèixer-lo sense cap gènere de dubtes. La fiscal demana que se’l miri i digui si és ell la persona que va atracar el supermercat, ella diu que no s'atreveix a mirar-lo però que, de tota manera, pot afirmar amb seguretat que sí, que és ell. També l'altra caixera, que sempre havia dit no haver vist res, ni reconèixer  Javier, el dia del judici afirma identificar-lo com a client del supermercat. Javier segueix ferm en la seva versió: Va estar de mudança i després col·locant una persiana a casa. Mai no havia estat en aquell supermercat. I a més, hi ha quatre persones que acudeixen al judici a corroborar la seva versió.

Queda vist per a sentència, i la sentència, finalment, és absolutòria. La jutgessa posa en dubte que la identificació per part dels testimonis sigui correcta. I en Javier torna a la seva vida anterior, lliure per fi, només que havent passat gairebé un mes a la presó, havent estat considerat atracador (a punta de pistola) en el titular d'un periòdic i després haver-se gastat els diners que no li sobraven en advocats i en la fiança que encara està pendent de ser retornada. I en Javier té sort, perquè no està sol i duu una vida de les anomenades “normals”, i ha topat amb una jutgessa que escolta i creu en la presumpció d'innocència. Però si en Javier dugués un altre tipus de vida, si hagués topat amb un altre tipus de jutge o jutgessa, i sobretot, si no tingués totes les persones que estan al seu costat, que l’ajuden a pagar la fiança, que busquen tots els papers que necessita urgentment, que afirmen per escrit que creuen en la seva innocència, que testifiquen en el judici… el final de la història segurament hauria estat un altre.

  

PAULA ARCE  (Advocada del DALP)

A LA FISCALIA DE MEDI AMBIENT DEL TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya)

Pau Claris, 158, sisena planta

Barcelona

 

 

Els i les sotasignants, (...)
 

EN RELACIÓ A LES OBRES IL.LEGALS QUE PRETÈN REALITZAR LA IMMOBILIÀRIA CÒDOL AL CARRER RAFAEL DE CASANOVA, 38, EN DEFENSA DELS ARBRES DE L’INTERIOR DE L’ILLA DE CASES I EN DEFENSA DEL DRET DELS VEÏNS ACTUALS (I FUTURS) A LA LLUM NATURAL

 

EXPOSEN I DENUNCIEN:

 

1. Que la immobiliària Còdol havia començat unes obres sense tenir la preceptiva llicència municipal, en el número 38 de carrer Rafael de Casanova  (obres actualment aturades per ordre de l’Ajuntament de Torelló) i, emparant-se en una llicència que era únicament d’enderroc, va tallar dos avets de grans dimensions i antics de més de quaranta anys, el dia 19 de gener de 2007, a primera hora del matí (entre les 8 i les 10 h.).

 

2. Que, amb la tala d’aquests avets, la immobiliària Còdol ha atemptat contra la qualitat de vida del veïnat del barri de Montserrat, i ha privat els veïns d’aquesta illa de cases de l’oxigenació de l’aire que respiren i de la intimitat i ombra que proporcionaven a les finestres i terrats dels actuals veïns que les gaudeixen des de fa gairebé quaranta anys,

 

3. Que en aquests moments els avets de Torelló han de ser considerats com a arbres mereixedors d’especial protecció, tant per si mateixos com per la fauna que hi habita (pardals, garses, coloms...) més encara si tenim en compte que, a Torelló en general i al barri de Montserrat en particular, els espais verds són especialment escassos o inexistents,

 

4. Que la immobiliària Còdol, en aquest moments, destaca pel seu afany especulador a tot el municipi de Torelló, fins a tal punt que l’alarma social s’ha concretat durant el Carnaval d’aquest any en uns adhesius amb aquest text: “Terreny requalificat. Enderrocs Zaplana”,

 

5. Que unes desafortunades declaracions de l’alcade Miquel Franch a Ràdio Ona de Torelló podrien interpretar-se com a un veritable encoratjament a la immobiliària Còdol i una inducció a la comissió del delicte ecològic de l’article 332 del Codi Penal, delicte que ja ha estat consumat contra el veïnat d’aquesta illa de cases,

 

6. Que el projecte de construcció d’un bloc de pisos de grans dimensions afecta no només l’àrea de la casa enderrocada, sinó que s’endinsaria a l’interior de l’illa de cases i privaria els nostres habitatges de la llum natural de què actualment gaudim, segons projecte  (cal Escarré) que es pot consultar públicament a la pàgina web de la immobiliària Còdol:

http://www.codol.net/cases2.php?idPoblacio=1&typeProm=P

 

Per tot plegat, doncs,

 

DEMANEM:

 

Que sigui aquesta mateixa Fiscalia qui, emparant els drets dels veïns,

 

 

INCOÏ DILIGÈNCIES PENALS PEL DELICTE ECOLÒGIC de l’article 332 del Codi Penal que ha quedat explicat contra el SR.JOSEP PUJOL VILA, principal responsable de la immobiliària Còdol, de manera que els tribunals, d’acord amb l’article 339 del mateix Codi Penal, l’obliguin, per la força del dret, a adoptar les mesures necessàries per tal de restaurar l’equilibri ecològic pertorbat, és a dir, replantar a càrrec de la immobiliària Còdol els avets tallats.

Que l’obliguin, igualment, a retirar el projecte de construcció abusiva que lesionaria greument el nostre dret a la llum natural i que devaluaria, de forma molt considerable, el valor dels nostres pisos.

 

Torelló, Vall del Ges, cinc de març de dos mil set.

 

ALTRESSÍ:

 

Adjuntem la documentació següent:

Document 1: Comunicació de l’Ajuntament de Torelló al president de l’escala de Rafael de Casanova, número 40, Sr. Jordi Buxasa, en relació a la instància presentada pels veïns el dia 1 de febrer. (Registre 837, data 28-2-07).

 

Document 2: Certificació de la secretària accidental de l’Ajuntament de Torelló, Sra. Julita La Haba Plans, en què es comunica la suspensió immediata de les obres i l’obertura d’un expedient informatiu “que determini la responsabilitat d’iniciar les obres sense llicència, i per la tala dels dos arbres esmentats”, amb data 27 de febrer de dos mil set.

 

Document 3: Sol.licitud de llicència d’obres de la immobiliària Còdol, en què només es descriu la petició de “enderrocament de l’edifici existent”, (Registre d’entrada 538/05, amb data de 15 de juny de 2005).

 

Document 4: Sol.licitud de llicència d’obres de la immobiliària Còdol en què es descriu la “construcció d’un edifici d’habitatges plurifamiliars entre mitgeres i aparcament”, (Registre d’entrada 131/06, data de 9 de febrer de 2006) la qual cosa no s’adiu amb el projecte esmentat a la pàgina web de la immobiliària, en què es preveu, clarament, envair l’interior de l’illa de cases.

 

Document 5: El Sr. Josep Pujol Vila, màxim responsable de la immobiliària esmentada, demana a l’ajuntament de Torelló la “legalització de grua torre”, (Registre d’entrada 589 i data 26 de gener de 2007). La grua esmentada, de grans dimensions i el contrapès de la qual bascula exactament damunt la teulada del nostre edifici de pisos, ja està instal.lada, des de mitjans de gener de 2007.

 

Document número 6: Notificació a la immobiliària i a la policia local per tal que “s’aturi de forma immediata l’activitat constructiva que s’està fent a la finca de l’Av. Rafael de Casonva, 38. (Expedient 131-06, resolució número 32-07, data de 1 de febrer de 2007).

 

Document número 7: Notificació de llicència d’obres a la immobiliària Còdol, amb la descripció “enderrocament edifici existent”. (Número de registre 3517, data de 14 de novembre de 2006).

 

Document número 8: Recull de 14 fotografies de les obres aturades, de la grua emplaçada  i de les restes dels dos avets tallats (dues soques al costat de la grua, fetes el dia 19 de febrer de 2007.

 

Document número 9: Signatures recollides al barri de Montserrat demanant l’aturada de les obres.

 

Document número 10: Retall de premsa del bisetmanari “El 9 Nou”, d’Osona, de 26 de gener de 2007, amb el següent titular: “Denuncien la tala de dos arbres a l’avinguda Rafael Casanova de Torelló”

 

Document número 11: Escrit literari de la Sra. Roser Iborra Plans, en què lamenta la tala dels dos avets esmentats. Publicat a:

http://desdosona.livejournal.com

http://paisatgedesdelafinestra.blogspot.com

http://www.osona.com

 

Document número 12: Fotocòpia d’un dels adhesius que van aparèixer en diversos punts de Torelló, enganxats a les tanques dels solars en què la immobiliària Còdol fa obres actualment, el dia de la rua de Carnaval d’aquest any, 17 de febrer de 2007.

 

Document número 13: Fotocòpia de la pàgina 88 del llibre “Estudis Urbans 4: Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies deVoltregà, Roda deTer i Masies de Roda 1984, de Xavier Izaguirre i Garaitagoitia, Manuel de Sola-Morales, Romà Miró i Miró Josep Cullell i Mirambell i altres col.laboradors, publicat pel Departament de Política territorial i obres públiques i la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, en què es qualifica Cal Escarré, la casa enderrocada, de “Edifici representatiu de la tipologia existent al carrer i construït durant el primer terç del segle XX”.

Document número 14: Fotocòpies de les pàgines 211, 212 i 213 del mateix llibre esmentat anteriorment, en què es remarca la importància del patrimoni natural i cultural, i dels usos de la zona i del paisatge vegetal. Hi expliquen que “El fet de no haver-hi un planejament de la zona, ha portat com a conseqüència que les bestieses urbanístiques més grosses s’hagin fet en aquests llocs”

Document número 15: Plànol parcial del projecte de construcció de pisos de la immobiliària esmentada, en què s’observa clarament el seu caràcter abusiu i envaïdor del pati interior de l’illa de cases limitada pels carrers Rafael de Casanova, Canigó, de la Gleva i Puigrobí.


 

 

 

Back March 6th, 2007 Forward