?

Log in

No account? Create an account
desdosona
desdosona
...:..::..:: .........:: :.:::: .: :.::.:: . ......:::..:::... .:..::.
Back April 11th, 2007 Forward

  
 
 
Avui dimecres 11 d'abril es presentarà davant els mitjans de comunicació el manifest per la llibertat de Núria Pòrtulas signat per conegudes personalitats de molts diversos àmbits del món intelectual, artístic, universitari i de compromís social.

La presentació es farà a càrrec de Josep Maria Terricabras i Oleguer Presas, amb la presència d'altres dels sotasignants. En aquests moments ja compta amb l'adhesió de Quimi Portet, Pepe Rubianes, Arcadi Oliveras, Ventura Pons, Feliu Ventura, August Gil Matamala, Carlos Taibo, Matthew Tree, Feliu Ventura, Fermin Muguruza, Héctor López Bofill, Joel Joan i molts d'altres. L'acte es farà a les 19h al carrer Riera Alta 4-6 i està totalment obert al públic i als mitjans de comunicació. Hi intervindran també l'advocat Benet Salellas i Miquel Pòrtulas, germà de la Núria.

En el manifest s'exigeix la posada en llibertat immediata de la jove gironina empresonada des del 7 de febrer i també es demanen resposabilitats polítiques a la Conselleria d'Interior de la Generalitat.


Per qualsevol informació: 677051602, 652138893 

Cartell xerrada      Núria Bcn 11-04-07.jpg

Alguns diuen que el Sr. Salvador Sostres escriu bé. Jo no he dit mai el contrari. Ara bé, si fas servir les teves aptituds, literàries o no, per escriure disbarats...no hi veig la gràcia. Vegeu-ne una mostra:

1. Pel que fa a  les dones:

“Jo proposo que a l'entrada de les discoteques les noies s'hagin de posar una diadema amb tres boletes al capdamunt d'un filferro en espiral (la típica diadema de disfressa de marcià o de marciana). Una boleta hauria de ser verda i voldria dir que la noia està disposada (o disponible), una altra hauria de ser groga i voldria dir que no és que estigui per a gaires hòsties però que si t'ho treballes amb gràcia pot ser que tinguis sort, i la vermella tindria el valor absolutament irreversible del deixa'm estar clàssic que més d'una vegada hem hagut de sentir i que resulta sempre tan desagradable)” (diari “Avui”, 2 d’abril de 2005)

“Sempre he pensat que el talent és una característica masculina (...)L'apel·lació al masclisme, a la força dels homes, o a la submissió de la dona, i tota quanta pancarta del feminisme atroç, això és pura rebequeria, una queixa, i ja se sap que només es queixen els imbècils.” (Avui, 19 de març de 2007).

“La insistència en la igualtat és ridícula: ara vindrà el número de les joguines sexistes, quan és evident que els nens no juguen a nines o a cuinetes i a les nenes rebregar-se en un camp de futbol no els agrada” (Avui, 4 de desembre de 2004).

També qualifica el fet d’alletar un nadó en un restaurant de “espectacle”. I sentencia: “ És que les dones a Catalunya, pel simple fet de ser-ho, ja no han de demanar permís per fer res?”  (Avui ,23 de desembre de 2006).

2. En relació als nens:

Em produeixen una gran satisfacció els dies de retorn a les escoles. Veure com als nens se'ls acaba la sopa i han de tornar a l'infern de la motxilla, els deures i la mitja pensió. Dins de cada nen hi ha un cuc de sota terra que es mereix això i molt més.(...) Pel que fa a la puresa de la seva mirada, tan imbècils com són i tan poc que hi veuen, sembla que aquesta frase l'hagi escrita un pederasta”.(Avui, “Dins de cada nen un cuc”)

3. Pel que fa als homosexuals:

“Jo crec que l'Estat els diners ha de guardar-se'ls per invertir en allò que li interessa, i en matèria de relacions el que li interessa és la procreació i són les relacions que poden contribuir-hi les que han de ser patrocinades. La resta que follin a gust i que siguin tots molt feliços, però que es paguin el xampany.(...) No sóc dels que pensa que és igual ser una cosa que l'altra, perquè si aquí comencem a donar-nos tots pel cul s'acaba l'espècie en dos dies” ( Avui, 8 de desembre de 2004).

4. Sobre els palestins:

“Negar que Arafat és un terrorista i negar que l'Islam és la representació mateixa del crim tal com s'interpreta i es "practica" (si és que pot dir-se així) a Palestina, és no voler veure la realitat. ( Avui,“Quants fills més hauràs de perdre, Israel?”).

5. Pel que fa als “pobres”:

Quaranta-cinc euros: aquest és el preu moderat, segons Sostres, d’un menú a Caelis de Romain Fornell, a la sala noble de l'hotel Ritz (“El restaurant de capçalera”, diari Avui, 24 de setembre de 2006). Diu això, i es queda tan ample. Sovint, els seus articles no són sinó propaganda no gens encoberta d’una tirallonga de restaurants. I és que ser pobre, diu, no és una qüestió de mala sort: si ets pobre, és perquè ets imbècil.

“A la nit els preus pugen, però sense exagerar. Els escamarlans cuits i refredats. L'esturió al xampany amb caviar”, conclou l’home-anunci.

6. En relació als presos polítics catalans:

“Els presos del terrorisme, com més lluny millor. Que tingui algun avantatge ser un país ocupat com nosaltres, l'avantatge de la distància, l'avantatge que una determinada classe d'assassins, potser la més perversa, estiguin ben lluny de casa”.( Avui, 24 de setembre de 2004).

7. Contra els joves:

“Conec molts d'aquests joves comunistes, que pensen que algú els deu alguna cosa, que es passen el dia queixant-se, que no donen les gràcies per res ni a ningú i que reclamen tots els drets del món sense a canvi adquirir cap compromís ni cap responsabilitat. És veritat que la joventut dels nostres temps està especialment tacada per joves paràsits, per joves sense cap mena de voluntat de grandesa i de caràcter inconsistent, líquid. Els joves manifestants, els joves okupes, els joves que pertanyen a organitzacions de joves, els joves que pertanyen a organitzacions de joves pagades per les administracions: tanta, tantíssima misèria moral”. (Avui, 29 de març de 2007).

La resta d’articles que he llegit, o bé són publicitat no gens encoberta, pura i dura, o solen lloar els convergents i denigrar tots els altres polítics. No m’hi fico. Ja s’ho faran.

Però hi ha drets elementals. Que el diari Avui continuï vulnerant-los, cada dia! amb aquest personatge, em sembla de jutjat de guàrdia. Alguns en diuen, d’això, llibertat d’expressió. Jo en dic un altre nom.

 

Roser Iborra Plans (Torelló)

Back April 11th, 2007 Forward