?

Log in

No account? Create an account
desdosona
desdosona
...:..::..:: .........:: :.:::: .: :.::.:: . ......:::..:::... .:..::.
Back May 22nd, 2007 Forward

 

Enhorabona per la retirada, Tony Blair, encara que massa tard. Però ben mirat, millor fóra que no haguessis començat mai. Que no t’haguéssim hagut de conèixer. Per tot el mal que has fet.

 

Vas desvirtuar un partit, el Partit Laborista, fent veure que el «modernitzaves». Aquest partit no era cap meravella, però era el partit, obrer i socialista, de la gran majoria dels treballadors britànics. «Modernitzar-lo», pobra modernització, va consistir a treure-li una bona part del caràcter social que tenia. Ja no es tractava de defensar la justícia social en el marc de les relacions de treball —no diguem transformar el sistema, perquè això el laborisme ja no s’ho plantejava. Es tractava d’aparellar, per una banda, un alt (?) nivell de serveis socials, i, per l’altra, unes relacions laborals de contingut netament capitalista. O sigui: deixar via lliure a l’explotació social i compensar-la després indirectament. Això darrer en teoria, és clar.

 

La teva pobresa mental va concebre com a «més modern» adaptar-se als interessos dominants de la burgesia. Com si la justícia fos una cosa passada de moda. I això suposant que anessis de bona fe. La llàstima és que, encara que amb dificultats, molts et van creure. Però tu eres brillant... Sabies confondre. T’havia preparat el terreny la teva menyspreable predecessora. Però en ella era normal, perquè era dels altres. Tu no. Tu vas fer la tasca esgarrifosa de valdre’t del teu prestigi, de la teva oratòria, i fins i tot de la teva joventut per convèncer l’esquerra que havia de canviar, que els valors de sempre eren desfasats, que calia anar cap allà on anava la societat (en comptes de voler-la canviar). El terme «modern» porta una càrrega enlluernadora que fa molt de mal.

 

Et diran que, gràcies a modernitzar el partit, l’has portat a tres victòries electorals consecutives. I és veritat. Però, a quin preu? La desnaturalització del partit, i de la mateixa política. La classe obrera britànica tenia un partit que la representava, amb uns valors morals. Que la defensava, des del Govern o des de l’oposició. Ho ha perdut. I, en el marc de la mundialització, ens has fet mal a tots. Heus ací la teva misèria.

 

Ja no parlem de la guerra de l’Iraq. Això ja t’ho diran d’altres. I, si cal, se’t pot valorar la recerca de la pau a Irlanda.

 

Llarga vida, Tony Blair, però ben lluny de la vida pública. No hi tornis més.

 

Antoni Ferret

 

  

 

 

• Una parella amb tres fills reclama sense èxit des de fa anys l'accés a una vivenda social de lloguer

• Paguen 450 euros per un pis de menys de 40 m2 en mal estat

 Foto:  MAITE CRUZ
Foto: MAITE CRUZ
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

Quan la sala de casa ha de funcionar com a dormitori comú de tres nens petits cada nit, es pot considerar que la funcionalitat d'un minipís ha arribat al límit de les seves possibilitats. I això que aquest pis de l'Eixample no és tan mini com els d'11 metres quadrats que fa unes setmanes anunciaven algunes immobiliàries al Raval. La llar dels Lagmix és més gran, però insuficient per a la creixent família. El seu cas és freqüent a Barcelona.
La mare, Fàtima, admet que al principi, fa vuit anys i mig, quan només eren ella i el seu marit, el piset a Roger de Flor, de menys de 40 metres quadrats útils, "era suficient". Però fa sis anys va arribar Nouhoud, a la qual van seguir Iousra i Souhaib, i més que un pa sota el braç, cada nen va portar un llit en ple menjador, fins a acostar-se al ple.
La família fa anys que reivindica una vivenda protegida de lloguer. "No tenim sort, en els sortejos no ens toca i ja no sé què farem quan s'acabi el contracte de lloguer que tenim", explica la mare, de 32 anys i origen marroquí, que fa dues dècades que és a Barcelona. Com en tants altres casos, el seu problema és tota una paradoxa: els seus sous són insuficients per poder pagar els 850 euros que, de mitjana, costa un pis de lloguer a la ciutat, però superen la renda bàsica per accedir als recursos que concedeix el departament de Benestar Social, argumenta la dona.

450 euros mensuals
El petit pis familiar, compost per una habitació, una cuina, una sala menjador i un minúscul bany a la galeria, els costa uns 450 euros mensuals. Però tan sols els queda un any i mig de contracte i, a més a més, el seu camí fins ara ha estat minat de friccions amb els administradors de la finca. Durant anys ha hagut de reclamar i posar denúncies fins i tot a l'ajuntament per aconseguir que es realitzessin treballs bàsics de manteniment, es queixa.
Fàtima treballa mitja jornada com a netejadora, mentre que el seu marit, que fa de jardiner, és un de tants mileuristes que arriben a final de mes amb la calculadora a la mà. La parella no demana privilegis ni luxes, sinó més facilitats per trobar un pis públic. "No sé ni les instàncies que he arribat a presentar", explica la dona, que ha trucat a mil portes de les diverses administracions i organismes competents. Cansada de la via ortodoxa, ha obert les portes a aquest diari per exposar el seu cas.
L'epicentre de casa seva és el sala, que compta amb una part que abans devia funcionar com a alcova i on ara hi ha embotits dos llits, un bressol i un minúscul escriptori per fer els deures. Però el seu fill més petit té gairebé dos anys i ja no sap on posarà un tercer llit, sense haver de renunciar a l'única tauleta visible de la sala. Els sofàs ja no tenen part posterior, ja que no hi cabien si no els retallaven i els engaxaven a la paret. Tampoc no hi cap ja una taula, de manera que mengen diàriament a la cuina.
Un minúscul espai annex es fa servir com a armari, i encara que siguin més aviat poques les pertinences, entre la roba, les maletes i les joguines dels nens, les possessions familiars arriben literalment fins al sostre.

Abandonament
Però l'estretor no és més que un dels mals del minipís. Un altre problema és l'abandonament que pateix la finca, on s'estan fent obres a l'entrada des de fa mesos, tot i que fa setmanes que no hi ha activitat. Totxos i sacs s'amunteguen a l'entrada, i compliquen l'accés a l'estreta escala. Després els espera una escalada de quatre pisos, que es fan interminables quan s'han d'arrossegar tres criatures i un cotxet.
El vell edifici, fins fa poc amb dipòsit d'aigua, ara compta amb aigua corrent, malgrat que amb un màxim de subministrament diari per als inquilins, de manera que moltes vegades els nens acaben el bany amb aigua freda, es lamenta aquesta família. I aquesta és precisament la principal angoixa de la mare, accedir al lavabo, perquè el sostre es va ensorrar fa unes quantes setmanes per fuites d'ai- gua del pis superior. Ara han descobert que el cablejat elèctric passa per sobre del mateix sostre fals i a penes s'atreveix a trepitjar el lavabo per por d'electrocutar-se.
Temps enrere les fuites eren d'aigües negres. El nerviosisme que vivia la matriarca va estar a punt de portar-la a una depressió, confessa, decidida a no abandonar la lluita per un pis més digne.


Aquest divendres i dissabte, al CSO Kasa de la muntanya
 
Divendres 25:

18:00h xerrada: "Campanya contra les penes de llarga durada"
19:00h passi de video: "comunicat clandestí dels presos d'Arlés"
20:00h compartim experiències amb el grup anticarcelari francés L'embolé.
21:00h tapeo vegà
21:30h concert de cantautors: MANTALA NO!, LIBRADOS DEL MALAMEN I RINCONETE EN
TU RETRETE.


Dissabte 26:

11:00h Taller de dinàmiques anti-repressives
14:30h Menjador vegà i a l'aire lliure
16:00h Taller de cartes a presxs. Recomanacions per a dirigir-se a un/a presx.
Carta de suport a Mumia Abu-Jamal.
18:00h xerrada: "veus des de dintre contra les drogues de l'Estado",
         a càreg de Txema Calvo Calle (pres en actiu a 4 camins), una companya
del OSPDH, i altresconvidades.


Els beneficis (si n'hi hagués) es destinaran a la campanya contra les penes de
llarga durada.


  kasa de la muntanya, avda. sant josep de la muntanya 33, Metro L3 lesseps.
carcelona.


 

Back May 22nd, 2007 Forward