?

Log in

No account? Create an account
desdosona
desdosona
...:..::..:: .........:: :.:::: .: :.::.:: . ......:::..:::... .:..::.
Back June 18th, 2007 Forward

 

Als voltants de l'any 1000 a.n.e., gent vinguda de l'altra banda dels Pirineus que parla una llengua indoeuropea i que coneix la metal·lúrgia del ferro, pel seu origen a la zona danubiana, a Centre Europa, es superposa sobre el substrat indígena del país. L’immigrant Anglada, l’iber Anglada, era un d’ells. Com jo. No ens van rebre gaire bé.

 

L’any 218 a.n.e.., el cartaginès Hanníbal, àlies Anglada, l’immigrant, va travessar les terres de l’interior, lluitant amb les tribus que li eren hostils...el seu objectiu era passar els Pirineus, per tal d’atacar Roma per via terrestre...i els pobres ausetans, es van haver de tornar a defensar quan  un romà, Gneu Corneli Escipió, àlies Angulata, va desembarcar a Empúries  amb la missió d’atacar els cartaginesos que encara quedaven a la península...

La ciutat, Ausa,  es va rendir després d'un mes de setge, de la fugida del cabdill Amusic i del pagament d'un tribut de 20 talents.

 

El 516 a.n.e.. Cinidi (dit l’Anglada), el primer bisbe cristià,  va arribar a la plana des de les comarques del litoral mediterrani.

 

EL MUSULMÀ ANGLADA

 

I vénen també els visigots, que es van aliar amb els romans i més tard amb els musulmans. Ausa, després Ausona, queda destruïda.

 

Els visigots es converteixen en aliats dels musulmans (entre els quals Anglada). Ens ensenyen la manera de regar la terra, la numeració... (Hi ha qui assegura que “Anglada”  pot tenir origen germànic, o fins i tot àrab: en aquest últim cas, derivat de Zanglada)(1).

 

Amb tantes lluites, Osona ha quedat molt despoblada. Els reis francs deleguen el seu poder en els comtes. Guifré el Pelós i altres francs, entre els quals l’immigrant citat, comencen la repoblació d’Osona l’any 879.

 

“Vicus Ausonae”, és a dir, el raval d’Osona, es converteix en Vic. Un besnét del comte Guifré, el bisbe Oliba, ho va ser de Vic. El Mercadal ja és un centre d’atracció comarcal, i també el mercat de provisions de  la Quintana, , davant del palau dels Montcada. Potser l’immigrant Anglada hi fa de carnisser.

 

A les darreries del segle dotze, ja hi ha tres mil habitants a la ciutat.

 

EL JUEU ANGLADA

 

Els jueus, entre els quals Anglada, s’estableixen a la ciutat cap al 1277. Eren canvistes, metges...Hi van construir una sinagoga, malgrat l’oposició d’alguns veïns.

 

El 1348, Anglada s’escapa per poc de la pesta negra, i dels terratrèmols del 1428 i del 1448. Van caldre vint-idos anys, per refer les muralles. Vic queda tan despoblat, que el 1388 el rei Joan I concedeix la llibertat a tothom qui es vol establir a Vic, encara que sigui presoner. És el cas de l’immigrant Anglada, que hi funda una família.

 

El 1450 hi ha la revolta dels remences. Volen aconseguir la llibertat personal comprant al senyor el dret de remença que els lligava a la terra.

 

Durant el segle XVI encara hi ha rebrots de pesta. El 1538, es col·                                                                                loca la primera pedra de l’hospital de la Santa Creu. També es funda una institució benèfica que acull els nens orfes (com el petit Anglada) a causa de la pesta o de la lluita contra França.

 

EL NYERRO ANGLADA

 

La ciutat comença a dividir-se entre nyerros (Anglada?) i cadells. Els bandolers de l’època estan al servei dels uns contra els altres, i es passegen per la ciutat armats amb pedrenyals.

 

Vic torna a créixer. El 1670, fra Josep de la Concepció fa el projecte de la casa de la ciutat. Malgrat que Anglada és un immigrant, podia haver estat  elegit a l’Ajuntament, on els càrrecs es trien per insaculació (un nen menor de deu anys treu el nom d’un petit sac) a partir dels noms d’una llista aprovada pel rei.

 

A Vic hi ha poc blat, fam, epidèmies, guerra, bandolers i bruixes. A la plana de Vic es van penjar prop de cinquanta bruixes i bruixots: el bruixot Anglada, també!

 

El 1687, hi ha una plaga de llagostes, que arrasa els conreus.

El 1787, després de la guerra de Successió, durant la qual els vigatans s’oposaren als botiflers, Vic tenia 9.193 habitants. Hi devia haver Anglades a ambdós bàndols.

 

Després de 1714, arran del Decret de Nova Planta, Felip V imposa una política centralista arreu de Catalunya, més repressora encara per als vigatans. Pengen a la forca el cèlebre vigatà Bac de Roda.

El mateix any de la revolució francesa, el 1789, a Vic hi ha avalots pel pa. Els fabricants de teixits repartien feina (llana per a filar) per les cases.

 

Hi ha la guerra contra Napoleó, ( la primera ocupació francesa de Vic es produeix el 1809), les lluites entre constitucionals i absolutistes, i encara les tres guerres carlines. L’immigrant Anglada reapareix entre els refugiats i, més tard, entre els nens que treballaven a les fàbriques. Cap a la fi del segle, la pèrdua dels mercats colonials fa que els sous siguin encara més baixos...

 

EL FRANQUISTA ANGLADA

 

El 1868 es concedeix el dret de vot, però només als homes. Arriba el tren , el 1875. S’accentua la divisió entre propietaris i assalariats. Hi ha immigrants Anglada entre els uns i els altres.

No arriba la televisió fins als anys 60 (1960), just quan neix un tal Josep Anglada, immigrant de soca-rel. Als 18 anys és militant de Fuerza Nueva. Als 42, funda el partit de Blas Piñar a Vic, organitza viatges al Valle de los Caídos. És un franquista convençut. No es considera ni racista ni xenòfob, diu, tant ell com el seu partit volen promoure el respecte i la tolerància (sic). El 15 de gener de 2001 legalitza Plataforma Vigatana, que amb el temps serà PXC. Vol un control de la immigració que ve del sud (Els que vénen del nord són turistes o estrangers, es veu). Que s’autocontroli, doncs. Que s’autoexpulsi, si molt convé!

 

 

(1) Consulteu la web http://www.anglada.com.ar/principal/princesp.htm                          

 

 

Roser Iborra Plans

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat a vilaweb

Ahir també hi hagué una manifestació anti-taurina que va aplegar més de dues mil persones

Prop de quatre-cents manifestants que participaven en una manifestació a Barcelona es van aturar al carrer de Pelai, davant la plaça de Catalunya, i van tallar el trànsit de les vuit del vespre a dos quarts d'onze. La protesta, sota el lema 'La repressió mai no ens tallarà les ales', defensava la llibertat de manifestació i d'expressió. Els mossos van impedir que la marxa fes el recorregut planejat i que ningú hi entrés o en sortís.

El recorregut inicial havia de sortir de la plaça de la Universitat i acabar a la de Sant Jaume, després de passar per la Rambla, però una trentena de furgonetes i un estol d'agents van acordonar la manifestació per impedir que passés per la Rambla. Segons un representant dels manifestants, els mossos sols els deixaven baixar per la Via Laietana, vers el Pla de Palau, com en les últimes manifestacions fetes en aquells barris. Tampoc no deixaven que ningú entrés a la manifestació o en sortís. Segons els manifestants, una noia que va provar de sortir-ne va acabar a l'hospital amb contusions a tot el cos i un dit fracturat a cops dels mossos.

És justament contra aquesta mena d'actuacions dels mossos que es feia la protesta i, per tant, els manifestants es van negar a seguir el recorregut que els volien imposar i van optar per fer una seguda al mig del carrer de Pelai. Quan els mossos es van retirar, cap a dos quarts d'onze, els manifestants van dissoldre la manifestació. Però els mossos van mantenir la Rambla tallada, per si el Barça guanyava la lliga i s'hi feia la celebració tradicional.

Manifestació antitaurina

Aquesta no és pas l'única protesta que es va fer ahir a Barcelona. Prop de dos mil manifestants van resseguir a la tarda els principals carrers de la ciutat cridant contra l'espectacle taurí que es féu ahir a la Monumental. Convocada per les associacions en defensa dels animals, es va acabar davant la plaça de toros. Segons els manifestants, aquesta serà l'última temporada de toros de Barcelona perquè a Catalunya no hi ha prou afecció i les 'corridas' són deficitàries.

Barcelona és, recordem-ho, una ciutat oficialment antitaurina.

 

Back June 18th, 2007 Forward