?

Log in

No account? Create an account
desdosona
desdosona
...:..::..:: .........:: :.:::: .: :.::.:: . ......:::..:::... .:..::.

November 2007
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30

Back July 28th, 2007 Forward

L'apagada que encara afecta [dia 24 de juliol] una part significativa de la 
ciutat de Barcelona, tot i tenir causes concretes i evitables, no és un fet aïllat
en el context dels països més desenvolupats, els darrers anys.
 
De fet, encara tenim sort que l'accident no s'ha produït en un moment de
temperatures extremes, fred o calor, que és el més habitual en aquests
casos, ja que és el moment en què la xarxa elèctrica es posa més a prova.
 
Altres grans ciutats i zones del primer món han patit també grans
apagades elèctriques:
 
Així, el 14 d'agost de 2003, una gran apagada en diversos estats dels
EUA i a Canadà va deixar sense llum 50 milions de persones durant 24
hores.
 
A l'estiu del 2004 una apagada va deixar sense corrent força hores 
200.000 usuaris de Sevilla en plena onada de calor:
 
 El passat 5 de novembre una fallada en la xarxa elèctrica europea va 
arribar a deixar sense llum uns quants minuts 10 milions d'europeus, 
la meitat dels quals a París i rodalies. L'incident va demostrar la
feblesa de la xarxa a nivell macro. Al desembre del 2006 una avaria
elèctrica a l'estat de Missouri, coincidint amb l'onada de fred i de
neu, va causar 40 morts i va deixar 500.000 usuaris sense electricitat.
 
I, finalment, a finals d'aquest mes de maig, Moscou es va quedar a les
fosques durant gairebé 24 hores, afectant 500.000 usuaris.
 
Alhora, en els països del Sud, els problemes elèctrics i d'altres fonts
energètiques han esdevingut una constant els darrers temps:
 
És, per tant, un fet generalitzable que més enllà de la causa concreta
que trobem en cada cas, ens pot fer extreure una causa més general en el
fet que la quantitat de potència generada en grans nuclis de població i
el creixement de la demanda, especialment en moments de fred o de calor
anormals, provoquen una sèrie de febleses en les xarxes elèctriques, que de
tant en tant estan afectant grans nuclis de població, i que aquesta és
una qüestió que no depèn tant que les xarxes elèctriques estiguin
"subdesenvolupades", com que el consum està intensament "desenvolupat",
havent-se creat una sistema massa complex com per no tenir dificultats
greus.
 
Evidentment, quan la infraestructura no respon a la demanda, es poden
qüestionar les inversions realitzades i aquestes poden augmentar i
haurien de millorar. Però, fins quan pot augmentar aquesta demanda i
l'oferta seguir-s'hi adaptant?
 
Darrerament en l'opinió pública, i de la mà de la conscienciació sobre el
canvi climàtic, ha anat guanyant força l'opinió que tot allò que es
pugui consumir en forma d'electricitat és més net i més sostenible que
allò que cremi directament petroli o gas. Aquesta idea no és lluny de la
veritat, tenint en compte que les energies renovables generen de manera
predominant electricitat. Però aquesta transició energètica s'enfronta
amb la feblesa de les xarxes elèctriques centralitzades, que quan han de
suportar grans consums, es mostren dèbils. Si a més a més haguessin de
suportar el recarregament de les bateries dels cotxes que fossin
elèctrics, és difícil de preveure quina reacció poden tenir.
A més hem de fer comptes, ja que les pèrdues del sistema elèctric són
d'un 70 % aprox. Amb la qual cosa haurem de produir més del doble
d'energia en forma elèctrica per aconseguir el mateix consum energètic
que tenim de derivats del petroli. Si a això li haguéssim d'afegir un
creixement anual de consum d'energia l'equació esdevé impossible.
 
Així, doncs, tot i que segur que es pot millorar i que s'hi ha d'invertir,
en la xarxa elèctrica, potser ja va sent hora que es replantegin aquests
problemes primer des del punt de vista de la demanda, abans que des de
l'oferta. És a dir, que ens comencem a preguntar, com a primera qüestió,
com podem redimensionar l'economia i la societat per consumir menys
electricitat en lloc de més cada vegada.
 
Com diem i sentim dir cada vegada amb més continuïtat, és hora de
plantejar-se el decreixement.


 Enric
Webs d'interès:
www.decreixement.net  (Entesa pel decreixement).
www.oceas.org  (Observatori de la crisi energètica i les alternatives de
societat).
 
(Aquest article no hauria estat possible sense la informació recollida 
als fòrums de www.crisisenergetica.org)





Back July 28th, 2007 Forward