?

Log in

No account? Create an account
desdosona
desdosona
...:..::..:: .........:: :.:::: .: :.::.:: . ......:::..:::... .:..::.

November 2007
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30

Back August 19th, 2007 Forward

Philladelphia 18.- Ahir vàrem fer un acte públic, una xerrada, al A-Space, que és el localet on es reuneixen els  anarcos del barri. Vàrem parlar una mica de tot. Dels presos d' aquí i dels d'allà, de la història, de les perspectives... una de les intervencions que em va semblar més interessant, fou la d'un noi, que em va preguntar si jo accepto la idea que els presos que ho són a causa d'una condemna per les drogues, es poden considerar també presos polítics. Jo ja estava preparat perquè, tal com vaig explicar en una crònica anterior, el dilluns passat m'ho havia explicat Russel Shoats, dins de la presó de SCI Greene. Ell coneix aquests presos que, de vegades, agafen consciència ells mateixos de la seva inequívoca condició de presos poliíics, que s’adonen de la terrible manipulació de què han estat objecte, per part de l' Estat i a través del món de les drogues. Les dotze o quinze persones que ens hem reunit, estem d' acord en aquest punt. N'hi ha que fan responsable de tot  al Sistema i qualifiquen  tots els presos de polítics. Tampoc ningú no s' escandalitza...

 

  Després, uns quants vàrem anar a sopar junts: gent dels MOVE, de l'ABC de Philladelphia (Anarchist Black Cross). I vàrem continuar comentant la jugada. Estan molt contents de l’èxit de participació en la caravana de cotxes que es va fer l' altre dia, pels carrers de la ciutat. Al principi hi va haver una filera de més de vint-i-cinc cotxes. Alguns vinguts de lluny: de Harrisburg i, fins i tot, de New York. Es varen realitzar tres parades, estratègicament estudiades i, aquesta vegada, es va voler ignorar el centre comercial de la ciutat. La primera parada fou davant del Museu d' Art. És un edifici gegantí, faraònic, punt turístic per excel·lència, encara que hi ha hores del dia, en què seria difícil assegurar si tota la gentada que hi  ronda, hi ha acudit a causa del museu, o a veure l' estàtua de Sylvester Stallone... És un pseudo-monument molt controvertit. Inicialment s'havia instal·lat molt més a prop de la porta principal del museu, però hi varen haver moltes protestes. La gent deia que, al final, al cap dels anys, quan hagués desaparegut tota la nostra generació la gent del futur podria pensar que aquest Rocky Balboa fou un boxejador de veritat, real, i no només un personatge-producte de Hollywood...

 

  De manera que el varen allunyar, cap a un jardí lateral. I ara els curiosos s’apiloten allà. i no falta qui, després, se' n va cap a la porta principal, a fer alguns saltets d’aquells que es veu que va fer l' Stallone, en el mateix lloc i en alguna de les seves pel·lícules.

 

  RÈGIM OBERT PER ALS MOVE.

 

  Ja en aquesta primera parada, pren la paraula un dels portantveus de l’organització revolucionària MOVE. Es dirigeix a tos els vianants  que s’acosten al voltant dels megàfons, per explicar la injustícia del cas: com la seva casa fou assaltada salvatgement per la policia, l' any 1978, i com els tribunals varen fer responsables a nou dels adults que hi havien dins de la casa, de la mort d' un policia que va rebre un tret al cap, pel clatell, durant  l’assalt. Foren condemnats a presó, per un període en cap cas inferior a trenta anys, però que pot arribar fins a cent, es a dir, pot significar la cadena perpètua.

 

  L' any que ve es compleix la pena mínima, els trenta anys i, per això, existeix la possibilitat legal que els permetin el règim obert, que significaria la vida en una relativa llibertat, al carrer, però estretament controlats i, a la mes mínima infracció, cap a la presó altra vegada.

 

  Entre els qui escolten hi ha, sobretot, gent que aguanta banderes africanes, dels qui propugnen una Àfrica lliure de tot tipus de colonialisme, sense tirans i propietària dels seus propis destins... estaven aquí, fent la seva manifestació i s' han afegit a nosaltres.

 

   NO VOLEM SÍNDRIA SENSE LLAVORS

 

  La caravana continua i ara ens aturem en un barri del Nord de Philladelphia. Es diu German Town i és dels mes deprimits de la ciutat. Molts edificis abandonats, però amb les portes i finestres ben tapiades, que no puguin ésser ocupats. També aquí s’acumula molta gent al nostre voltant. Els portantveus fan les explicacions del cas i, en acabar, l’organització ofereix síndria a la gent. A mi em crida l’atenció que destaquen, com a una novetat, que aquests talls de síndria que ofereixen sí que tenen llavors. I és que als supermercats d’aquest país, es veu que cada cop és més difícil trobar-hi aliments naturals, sense manipular... i, pel que fa a les síndries, els consumidors ja s'han acostumat a menjar-se-les, sense trobar-hi llavors. De manera que poder menjar-les amb llavors, d’alguna manera, és un luxe. I a més, vès a saber què els fan, a les síndries, per aconseguir que creixin sense llavors. Els MOVE, defensors intransigents com són de la Naturalesa, gaudeixen gastant aquestes petites bromes al Sistema...

 

  POWELTON VILLAGE, 1978

 

  Tercera parada de la caravana: Powelton village, el barri on varen succeir els fets de 1978. Ens assenyalen la finestra de l'edifici del davant, d' on diuen que va sortir la bala que va matar el policia, mentre l'edifici estava supervigilat per la pròpia policia, que tenia assetjada tota la zona... La casa dels MOVE ja no hi és, perquè fou enderrocada  abans que passés  una hora, després del desallotjament. Així, la pròpia policia va fer desaparèixer l'escenari dels fets i va impossibilitar, per sempre més, un possible estudi dels elements de prova que poguessin haver-hi a l’edifici, la trajectòria de les bales, etc... Aquí, algun veí dels nous edificis construïts en tots aquests anys, se’ns acosta per escoltar. És algú a qui no fem por. I fa preguntes, que se li contesten totes.

 

  Es reparteixen les últimes octavetes i es dissol la caravana. Els qui ens quedem a Philladelphia desitgem bon viatge als qui se’n tornen cap a les seves ciutats. Entre anar i tornar, hauran passat a les autopistes més del doble del temps que ha durat la  caravana reivindicativa. La distància no els tira enrera. I es que cadascú té la seva manera de fer les coses, com s'encarrega de recordar-nos, al final del sopar d'avui, algú que ja ha llegit  l’entrevista a Noam Chomsky que publica aquest mes d' agost "Le Monde Diplomatique" que, per cert, ja es pot llegir en versió catalana on line. Aquest home, professor del Massachusets Technological Institute, ha estat qualificat pel Times de New York, com al filòsof més important del segle XX, entre els qui encara són vius. I en aquesta entrevista, en el marc de les explicacions que dóna, quan li pregunten per la seva adscripcio política,  afirma que la ideologia anarquista, el pensament llibertari, no és de cap  manera un catecisme al qual s'hagi de guardar fidelitat sinó que, al contrari, compta entre les seves característiques un estat de vigilància permanent pel que fa a la vigència de les idees...   Ho tindrem en compte.

 

Francesc Arnau i Arias, desena crònica, 18-8-07

 

 

Back August 19th, 2007 Forward