?

Log in

No account? Create an account
desdosona
desdosona
...:..::..:: .........:: :.:::: .: :.::.:: . ......:::..:::... .:..::.

November 2007
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30

Back September 16th, 2007 Forward



Al costat de la dificultat d’accedir a un habitatge, un altre dels condicionants que pesen feixugament sobre la vida de molts treballadors i treballadores, sobretot joves, és la precarietat en la feina.

 

Primer, ja fa anys, el drama de molts va ser l’atur. I no està encara resolt, ja que un quart de milió de catalans i catalanes encara hi està sotmès. Però quantitativament el que més pesa avui és la feina precària.

 

La precarietat laboral té tres components principals:

*  la feina insegura (contractes temporals)

*  els sous baixos (menys de 1.000 €)

*  la falta de mesures de seguretat (sobretot en la construcció)

 

Els contractes temporals van sorgir per estimular la creació de llocs de treball davant l’atur. Però els empresaris van demostrar —i estan demostrant— una greu irresponsabilitat en fer-ne un abús sistemàtic i il·legal. Les empreses usen els contractes temporals per a feines no temporals, i encadenen contracte rere contracte (de la mateixa persona o de diferents persones) per a una mateixa feina. I el Govern no té prou mitjans (inspectors de treball), ni de vegades interès, per castigar aquest abús. Les reformes laborals estimulen, però no obliguen, a fer contractes indefinits.

 

Caldria una legislació que castigués amb duresa l’abús de la contractació temporal, i més inspectors per controlar-ho. La feina segura és una cosa tan important en la vida com l’aigua potable, per exemple.

 

Els sous de menys de 1.000 € contrasten dolorosament amb els preus dels lloguers i les hipoteques. Totes dues coses creen situacions impossibles. També aquí caldria una actitud governamental de fermesa, com apujar el salari mínim (obligatori) a 1.000 €. 

 

En l’aspecte de les normes de seguretat, i la tirallonga d’accidents greus i mortals, tenim una bona llei, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (1985). Però la seva no-aplicació per la manca d’inversió empresarial, i el mateix problema de sempre (la manca d’inspectors), fan que la salut i la vida perillin pel fet de treballar.

 

La precarietat afecta sobretot 4 grups de treballadors i treballadores: joves, dones, immigrants i disminuïts.

 

EUiA del Guinardó – maig de 2007

Back September 16th, 2007 Forward