?

Log in

No account? Create an account
desdosona
desdosona
...:..::..:: .........:: :.:::: .: :.::.:: . ......:::..:::... .:..::.
Back October 2nd, 2007 Forward

(segons informa vilaweb)

Prop de dues mil persones es van manifestar ahir el vespre pel centre de Barcelona a favor de la llibertat d'expressió i de manifestació. L'acte el convocaven col·lectius socials com Alerta Solidària i altres grups antirepressió. Durant la manifestació es van viure moments de tensió, quan els mossos van impedir els manifestants d'arribar a la plaça Sant Jaume, i van carregar amb violència contra la part davantera de la marxa. Només un grup de deu persones va aconseguir arribar-hi, i allà van llegir un manifest.

En els parlaments previs, Jaume Roura, imputat per haver cremat fotos del rei a Girona, va reivindicar el dret a la llibertat d'expressió.
Roura va dir que el rei era còmplice dels últims crims de la dictadura, i també va criticar el govern català per doblegar-se a les lleis repressives de l'estat espanyol. També hi va parlar la cosina de Núria Pòrtulas i altres joves implicats en casos de repressió.

Més fotos cremades, a Manresa i Lleida

Una cinquantena de joves van cremar ahir a Manresa fotocòpies d’imatges del rei en una protesta antimonàrquica convocada per grups independentistes. Els joves es van concentrar davant l’ajuntament amb pancartes on es llegia ‘Jo també sóc antimonàrquic’, ‘300 anys d’ocupació’ i ‘300 anys de repressió’. El regidor per la CUP de l’ajuntament de Manresa, Roger Torras, va dir que cremar imatges del rei era 'una manera d’exercir el dret a la llibertat d’expressió’.

Quant a la controvèrsia arran de la crema de fotografies dels Borbons, va dir que era un intent de criminalitzar i manipular l'independentisme.

A Lleida, en una altra protesta antimonàrquica, una cinquantena de persones van cremar també fotocòpies d'imatges del rei. La protesta, que coincidia amb alguns actes de la festa major de tardor de la ciutat, fou 'una manera de denunciar els símbols espanyolistes a la ciutat i que l'ajuntament l'engalani amb banderes espanyoles', manifestà un dels assistents.

Precisament ahir ERC va aprovar, en el consell nacional, una resolució en la qual se solidaritzava 'amb tots aquells que veuen violentada la seva llibertat d'expressió per part de l'estat'. Els republicans recordaren, a més, que no van votar a favor de la constitució espanyola, que legitima una monarquia imposada pel dictador.

Grande Marlaska cita nou persones a declarar

Divendres, el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Fernando Grande-Marlaska va citar a declarar nou persones més identificades per la policia com a presumptes autors de la crema de fotografies dels Borbons dissabte a Girona.

Grande-Marlaska també ha obligat al fotògraf Jordi Ribot a lliurar les fotos de les manifestacions contra els reis espanyols. A més, el jove gironí Enric Stern també ha comparegut avui davant del jutge. Ha quedat en llibertat amb càrrecs, però sense mesures cautelars. Ahir hi ha haver una altra concentració de suport als imputats, a la facultat de Física de la UB, on quatre persones van cremar una altra fotografia del rei.

El fotògraf Jordi Ribot, de l'agència Clickart, el jutge l'ha obligat a lliurar les fotos de les manifestacions perquè, si no, l'hi hauria obert una causa per desobediència a l'autoritat. Ribot ha rebut el suport de desenes de periodistes, del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB). Uns i altres sostenen que els fotoperiodistes no han de lliurar els materials que hom pugui requerir-los i critiquen els mètodes emprats per l'Audiència espanyola, que vulneren la llibertat d'expressió.

Llibertat amb càrrecs per Stern

D'una altra banda, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha decretat llibertat amb càrrecs, però sense mesures cautelars, per al gironí Enric Stern, de dinou anys, acusat d'haver cremat fotografies dels Borbons amb Jaume Roura. La fiscalia havia demanat que comparegués cada quinze dies al jutjat més pròxim a casa seva. Stern ha declarat avui al matí a l'Audiència i ha admès haver cremat les fotografies dels Borbons, per expressar el seu rebuig a la monarquia.

Debat al Parlament

Divendres, en la tercera sessió del debat de política general al Parlament, el tripartit i CiU van aprovar una resolució que demana respecte als símbols de l'estat, però al mateix temps, reclama que la resposta judicial, política i mediàtica sigui proporcionada. El text final ha eliminat una proposta de CiU que deia que la reacció als fets de Girona era desmesurada.

La cambra també va rebutjar dues propostes presentades pel PP i Ciutadans que eixgien una condemna explícita de la crema de fotografies dels reis.

(Fotos: Albert Salamé.)

 
Fotos: Albert Salamé.
+ Web de la campanya ’No al rei.
+ Vídeo: Paròdia de la crema de fotos dels reis al programa Polònia.

(Segons informa El Periódico)

  1. • Dos fills d'un líder guerriller mexicà compleixen condemna des del 2001 acusats sense proves d'uns sabotatges
  2. • Tots els càrrecs es van desmuntar al judici
<b> La protesta </b> Una dona amb la foto d'Héctor en una marxa. Foto:  'SEGUIR SIENDO'
La protesta Una dona amb la foto d'Héctor en una marxa. Foto: 'SEGUIR SIENDO'
TONI CANO
MÈXIC

Els germans Cerezo diuen que són "ostatges del Govern mexicà i de la justícia asteca". Tres dels fills del líder de l'Exèrcit Popular Revolucionari (EPR) mexicà, Francisco Cerezo, van ser detinguts el mes d'agost de l'any 2001, acusats de posar petards davant de bancs, condemnats i empresonats en presons d'alta seguretat. Un va ser exonerat, però els altres dos segueixen a la presó. El cas torna a estar d'actualitat per les noves accions armades de la guerrilla de l'EPR, que amb els seus sabotatges de gasoductes mitjançant explosius s'ha convertit en la gran preocupació sobre seguretat del Govern mexicà. Aquesta guerrilla exigeix que reaparegui un altre dels seus dirigents, un oncle dels germans Cerezo, presumptament desaparegut després de ser detingut.
Els petards van esclatar de nit a les portes de diverses sucursals del Banamex. Era el primer cas per a un fiscal general que acabaria la seva carrera en el cas del desaforament de l'alcalde de Mèxic. Els culpables van ser detinguts al cap de molt pocs dies: tres germans estudiants universitaris i un indígena. El petit va ser alliberat l'any 2005 enmig de la pressió popular, però els altres van seguir en penals d'alta seguretat, on se'ls va arribar a acusar de ser còmplices dels caps del narcotràfic.

Moltes arbitrarietats
El delicte d'Antonio, Héctor i Alejandro, víctimes d'un cas aberrant ple d'arbitrarietats, és dir-se Cerezo. Els seus pares, el professor Francisco Cerezo i la seva dona, Emilia Contreras, antics lluitadors socials, viuen en la clandestinitat des que el Govern els va assenyalar com a dirigents de l'EPR, la guerrilla de la Sierra Madre. Els localitzables fills, estudiants d'entre 18 i 23 anys, van ser les víctimes propiciatòries. Les acusacions d'"atacs, terrorisme i possessió d'explosius i armes" anirien caient, però no la de "delinqüència organitzada".
La vida que seguien els joves, entre la universitat, la muntanya i l'esport, no es va truncar del tot amb les tortures, els càrrecs i la presó. Estudien sociologia, economia, filosofia; escriuen, dibuixen, pinten i fan esport al pati. Fins que els traslladen a allunyats penals sota l'acusació oficial d'"organitzar" amb els capos del narcotràfic una revolta carcerària que va acabar amb la intervenció de l'Exèrcit. Com diu l'analista Miguel Granados, és "contrari a tota lògica que dos universitaris de vint anys manipulessin els bregats caps dels càrtels de la droga".
Des del penal de Puente Grande, Héctor Cerezo va escriure: "Si el Govern creu que separant-nos físicament deixarem de pensar críticament, de denunciar les violacions dels drets humans i de continuar lluitant per un Mèxic més just, lliure i democràtic, s'emportarà un gran desengany". "La nostra responsabilitat és resistir el presidi amb dignitat", va assenyalar.

Presos de consciència
Des del penal de Matamoros, Antonio va escriure: "Tot el que hem fet per difondre el cas és per demostrar que no som delinqüents, sinó presos de consciència". El seu esport era recórrer caminant sense parar els 3,5 metres de la petita cel.la amb càmera. No sabia res de l'exterior, només podia escriure: "Som una cosa així com un trofeu per a les autoritats, ostatges amb què poden rescabalar el seu coratge i la seva frustració".
Tots dos són ara a la presó número 1, la de l'Altiplano, "fustigats i amenaçats sistemàticament", diuen. Des de la clandestinitat, la seva mare escriu als seus fills i denuncia: "Com Toño i Héctor, hi ha a Mèxic 500 lluitadors socials empresonats".
Francisco i Emiliana, els dos germans que es van salvar de la detenció, han organitzat un moviment de suport que ha anat creixent al carrer i també a la xarxa. Els comitès Cerezo s'han estès per tot el país, l'alliberat Alejandro és el protagonista de les trobades, i milers de mexicans han vist el documental Seguir siendo, en què el cineasta barceloní Emiliano Altuna reflecteix la injustícia.
A nivell judicial, la sentència va quedar en set anys. La resolució de l'empara directa, que van demanar el 2004 i només va permetre l'alliberament d'Alejandro --i l'any passat la de l'indígena Pablo Alvarado--, era l'última instància judicial a la qual podien recórrer per aconseguir la seva llibertat. Com han fet altres analistes, Miguel Granados opina que, a aquestes altures, els germans Cerezo "només poden aconseguir la llibertat en instàncies internacionals". I afegeix: "Se la mereixen".

The World of Blackwater... - 2.4M

El mundo de Blackwater: las guerras privadas por dinero público

Mumia Abu-Jamal




21 de septiembre de 2007.

El último reporte de la sala de noticias es insólito: el gobierno de Irak anunció que la empresa de seguridad privada estadounidense Blackwater ya no podrá operar en su país tras los asesinatos de por lo menos ocho, tal vez 20, iraquíes por sus contratistas.

Según otros informes, sin embargo, el Departamento de Estado hará caso omiso a la declaración iraquí. Anunció que Blackwater continuará con sus operaciones en el país.

Blackwater provee seguridad para varios estadounidenses trabajando en Irak y también para algunos títeres escogidos. ¿Una nación soberana? ¡Ni hablar!

La reciente balacera a manos de contratistas de Blackwater no fue la primera y, si no me equivoco, no será la última. A quienes hayan seguido las actividades de esta empresa de seguridad y de otras parecidas, no les debe sorprender que la compañía fuera involucrada en la matanza de civiles. Según unos investigadores y reporteros, Blackwater hizo lo mismo en Estados Unidos.

Acuérdense del 2005, cuando los vientos, lluvias y torrentes de agua del Lago Ponchartrain arrastraron todo a su paso en Nueva Orleáns. También hubo otra fuerza que asaltó a la ciudad sitiada.

Blackwater fue una de varias empresas equipadas con armas automáticas y contratos del Departamento de Seguridad Doméstica. Su personal pudo jugar a vaqueros mientras la gente sufría este “desastre natural”.

Hace un par de años el escritor y corresponsal para Democracy Now, Jeremy Scahill, habló de una conversación con un agente de una empresa de seguridad privada durante lo más recio del desastre del huracán Katrina. Scahill describió su conversación con Michael Montgomery, quien trabajaba con una compañía del estado de Alabama llamada Bodyguard and Tactical Security (Guardaespaldas y Seguridad Táctica).

El tipo dijo que estaba en Nueva Orleáns la segunda noche de la catástrofe, que él y otras personas fueron detenidas en el Distrito Noveno y que se encontraron bajo fuego de un grupo de personas sobre un puente que el describió como “pandilleros negros”.

Dijo: “En ese momento hablaba por teléfono con mi socio de negocios”. Dije: “Y ¿Qué hiciste?” Dijo: “Dejé caer el teléfono y abrí fuego”. Dije: “¿Con qué tipo de arma?”
Dijo: “Con rifles de asalto AR-15 y Glock 9s”. (Disparó hacia arriba a los “pandilleros” en el puente). Dije: “¿Luego que pasó? ¿Los mataste?” Dijo: “Digámoslo así. Escuché muchos gemidos y gritos y luego no hubo más disparos. Basta con eso”.

Scahill hizo este comentario el viernes, 23 de septiembre de 2005 en el programa nacional de radio, Democracy Now.

Según Scahill, estos grupos operaban sin licencia en el estado de Louisiana. Tenían contratos del Departamento de Seguridad Doméstica y una carta del gobernador del estado de Louisiana. Así que, armados con fusiles automáticos, patrullaron la propiedad de los ricos mientras hicieron guerra contra los pobres.

Scahill explicó que después de los disparos, los soldados del ejército y luego policías estatales de Louisiana llegaron a la escena pero no hicieron ningún informe.

Scahill continuó: “Éste es el clima de la impunidad... ¿Cómo sabemos que le dispararon? ¿Cómo sabemos qué tipo de incidente fue? ¿Por qué los oficiales no quisieron presentar ningún informe sobre una balacera en la que este tipo alardeó de haber balaceado a unas personas que él describió como “pandilleros negros” sobre un puente?”

En Irak, hay casi tanto contratistas como soldados, pero los de Blackwater ganan mucho más dinero y tienen mejor equipo. No pelean por la democracia, sino por el buen dinero estadounidense. Pelean para los que pueden pagar. ¿Qué les importan los iraquíes? ¿Qué les importaron los americanos en medio del torbellino y la tormenta?

Desde el corredor de la muerte, soy Mumia Abu-Jamal.

Back October 2nd, 2007 Forward